Dels orígens, les partides, els exilis… el viure en un lloc on no el sents del tot teu, on la cultura és totalment diferent al teu entorn familiar…

La idea de fer aquest Lautgedicht, que en alemany significa poema sonor sorgeix de les converses entre les dues creadores.

Heimat, Llar, Casa, País, Terra, Sede, Cuna, Hàbitat… són les paraules que conformen el punt de partida per iniciar aquesta creació.

Que és Casa? Que és per a mi la meva Heimat? Preguntes que volen trobar resposta. Esperem que aquest Poema Sonor, aquest Lautgedicht permeti obrir algún tipus de reflexió, on sobretot primin les sensacions a través de les melodies, els sons i la poesia

Sabina Witt, veu, sintes, loops i composicions.

Juliane Heinemann, veu, guitarra, piano, percussió i composicions.

Fotos en Residència a Suralita: Núria Sánchez